Per altra banda, l’abastament d’aigua de boca per a les 570 vivendes projectades al Pla suposa, ni més ni menys, i pel capbaix, duplicar el consum d’aigua actual al municipi. Cal afegir al consum domèstic el de les “piscinetes” que acompanyaran als xalets i adosats. Aquesta aigua no pot venir d’una depuració amb terciari ni del pantà dels Guiamets, sinó de la xarxa d’abastament del poble, pous o cisternes. D’on sortirà aquesta aigua? Què passarà amb els pous de la zona? En situacions de sequera qui garantirà l’abastament? Hi haurà restriccions de rec per a la pagesia, sector amb molt de pes al municipi? Hauran de portar l’aigua de l’Ebre també a Tivissa o construirem unes quantes dessaladores a l’Hospitalet o l’Ametlla per a que a Tivissa tinguin la gespa verda?

De tot això ja s’han donat compte els propis veïns dels nuclis afectats, que no veuen amb bons ulls la proposta del batlle, Sr. Jardí, i que s’han posicionat clarament en contra de la venda dels terrenys. S’obre, doncs, un procés de confrontació entre els veïns i l’Ajuntament, gens desitjable per a un municipi que ja s’ha vist sacsejat per la construcció del macroabocador, i que ara veu com s’inicia una nova batalla que no respon a res més que a l’avarícia i a la ingerència municipal, totalment d’esquenes al ciutadà. Lamentem que l’Ajuntament de Tivissa no hagi vist les oportunitats que presenta el turisme rural i l’agricultura sostenible en un municipi amb una extensió tan gran de boscos i terrenys agrícoles. Seria una veritable llàstima que els pobles de les Terres de l’Ebre que encara avui conserven aquell entorn modelat a través de segles de tradició i cultura, acabessin convertits en maquetes de gespa, totxana i ciment. Seria un malbaratament de temps, diners i esforç que totes aquelles famílies de Tivissa, Darmós i Serra d’Almos que han apostat per un estil de vida compatible amb el medi ambient i el desenvolupament rural vegin com ve gent de fóra sense cap interès pel territori tivissenc a tirar-los pilotes pel cap. Si més no, les pilotes de golf són un residu inert que pot portar-se al macroabocador...

Des de GEPEC-EdC recolzem la protesta veïnal i ens hi afegim com a part interessada, doncs pensem que Tivissa mereix quelcom molt millor que el que el Sr. Jardí està oferint. Seguirem de prop l’expedient, com a part interessada, i presentarem al·legacions a la totalitat del projecte (sobretot a l’estudi d’impacte ambiental), conjuntament amb les que presenti la plataforma veïnal.

L’únic positiu és que el poble de Llaberia s’ha lliurat (de moment) del Pla especulatiu Tivissa 2007-2017. Hostes vingueren... i de casa ens tragueren...