 L’aire català ja té senyors i ben plantats. Són els que treuen suc del bufec d’Èol: Els que realitzen informes per erigir torretes eòliques, els que construeixen els molinets i els que els exploten. Però les diferències entre els uns i els altres són ben poques. Almenys, nominalment, ja que tots tres negocis s’acumulen en un grapat de mans amb interessos empresarials i polítics comuns.
El 2004, a Catalunya hi havia 31 parcs eòlics amb autorització administrativa i 36 més que havien demanat l’autorització. La majoria de les llicències corresponien als grups Generación de Energía SL, Tarraco Eólica SA, Catalana d’Energies Renovables SL, Bon Vent de l’Ebre SL i Tot Vent 2000 SA. Tot i així, aquests grups controlen diverses empreses a través de les quals demanen les autoritzacions. Generación de Energía
El primer d’aquests grups, Generación de Energía, va crear les empreses Enervent, Electra Mestral, Electravent, Texte i La Tossa del Vent, que van aconseguir les autoritzacions per als parcs de Colladetes, Calobres, Tramuntana, Coll de Ventós i Tossa del Vent. A més a més, Electravent va demanar una altra autorització i altres tres empreses van demanar també permís per a tres parcs més: Eolener, Eòlica del Perelló i Orta Eòlica. El grup està controlat per Joan Fages Torras, Narciso de Carreras i Manuel Peiró. Fages és un dels fundadors històrics de CiU, en representació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Es dóna el cas que el GEPEC havia presentat una denúncia contra alts càrrecs de la Generalitat, al novembre de 2003, per suposada prevaricació en l’adjudicació d’autoritzacions de parcs eòlics. La denúncia es basava en l’acta d’una reunió celebrada el 13 de març del 2002 entre el Departaments de Medi Ambient i el d’Indústria.
En aquesta reunió, el llavors secretari general d’Indústria, Oriol Pujol Ferrusola, i el director general d’Energia, Albert Mitjà, van pressionar perquè el Departament de Medi Ambient demanés informes mediambientals de tres parcs eòlics i que s’hi pogués donar permís, ja que els informes que hi havia eren negatius. El mateix Oriol Pujol va dir en la reunió que el seu pare, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, tenia «interès personal» a obrir els tres parcs. El llavors conseller en cap, Artur Mas, va adreçar també una carta al conseller de Medi Ambient en què li demanava explicacions sobre el motiu pel qual no s’hi havia donat permís. I, dues setmanes després, el conseller de Medi Ambient va autoritzar dos dels parcs. Van ajudar-hi força els informes ambientals fets per Entorn, l’empresa on treballava Pere Pujol Ferrusola, i que no van trobar cap màcula en el projecte. El tercer va trigar una mica, però també va obtenir el permís. Curiosament, dos dels parcs en litigi eren de Joan Fages Torras. Un grup complex
Tarraco Eólica és un grup més complex. En el seu consell d’administració estan representades empreses com Pirenaica de Finanzas SA, Corporación Sant Bernat SA, Explotaciones Catel SA i Gramed SL, amb grans noms de les finances com José María Catà Virgili o Eduardo Merigó. Tarraco Eólica controla també les empreses Tarraco Eólica Ascó SL, Tarraco Eólica Les Garrigues SL i Tarraco Eólica Les Garrigues Dos SL i controlava cinc parcs: Solans, Sant Antoni, Barbers, Aulliver i Les Rotes. A més a més, havia demanat permís per obrir els de Xarcum i Les Forgues. Catalana d’Energies Renovables, amb seu a Reus, és una societat amb tres administradors mancomunats: José Domingo Boyero, Norbert Dwenger i Jordi Moliner. Ha impulsat els parcs de Mudefer i Mudefer 2 i vol treure més suc del vent amb els de Tossal Gros, Los Segalesos, Lo Molí de més Avall i La Pinadeta.
Un home de Sumarroca
Es dóna la casualitat que José Domingo Boyero és un home de confiança de Carles Sumarroca, un altre militant històric de Convergència Democràtica i amic personal de Jordi Pujol. La seva esposa, Núria Claverol, a més de ser també fundadora de CDC, és sòcia de Marta Ferrusola –l’esposa de l’expresident de la Generalitat– a Hidroplant. Boyero figurava en els organigrames del grup EMTE, que controlava aquest històric convergent. De la seva banda, Dwenger està vinculat a Ecovent Parc Eòlic SA, la societat que explota també el parc d’Ecovent.
La gran constructora
Bon Vent de l’Ebre està controlada per Ramon Carbonell com a representant de COPCISA, una de les constructores més beneficiades pels successius governs de CiU. Aquesta empresa va ser agraciada pel Govern amb tres parcs: Fatarella, Corbera i Vilalba. Tot Vent 2000 és una altra societat on figura Antonio María Baquer com a president i Eduardo Merigó com a vicepresident, encara que al seu consell seuen noms com Alfredo Cal, Josep Lluís Torra, Miquel Vila Despujol, Javier Gibert o Ernest Minguillón. Però tan important com les autoritzacions per a l’explotació és la confecció dels informes mediambientals
|
|
