GEPEC-EdC ha tingut accés a l’informe tècnic que ha emès l’ACA per rebatre la informació que havíem fet pública en relació a l’extracció i abocament d’una veta d’aigua dolça a la desembocadura del barranc de Rifà. Sorprenentment, l’informe confirma que el nivell de salinitat de l’aigua extreta ha passat d’un 5% inicial a un 75% en els anàlisis més recents, fet que considerem molt greu.
Lluny de desmentir els arguments que GEPEC-EdC havia presentat davant l’opinió pública, i avalats per la corresponent denúncia administrativa, l’ACA ha difós un informe on, a més de clarificar el funcionament dels aqüífers costaners, confirma que els anàlisis inicials de l’aigua extreta al barranc de Rifà donaven una salinitat molt baixa, del 5%:
“6. D’acord amb els resultats de l’anàlisi efectuada en una mostra d’aigua extreta en la excavació considerada, amb un contingut de 1.085 ppm de clorurs, sense bombeig, es dedueix l’existència d’una mescla d’un 5 % d’aigua salada. És a dir, la situació existent és la indicada en el punt número 5.
(NOTA: el contingut mitjà de l’aigua dolça a l’entorn geogràfic és de 45 ppm de Cl-, i el de l’aigua de mar, en aquesta zona, és de 21.050 ppm de Cl-).”
El punt 5 de l’informe detalla el comportament de l’aqüífer costaner quan es produeix una extracció d’aigua salobre de la zona de mescla, que es aquella part de l’aqüífer on la descàrrega d’aigua dolça es barreja amb la intrusió d’aigua salada. Doncs bé, segons els tècnics de l’ACA, sembla ser que la zona de mescla no varia en funció del cabal de l’aqüífer, perquè argumenten que l’extracció continuada d’aigua de la zona de mescla comporta un increment “relatiu” del volum d’aigua dolça disponible.
Parem atenció al terme “relatiu”, doncs no es tracta d’un increment real de l’aigua dolça disponible, ni vol dir que l’extracció beneficia l’aqüífer. A banda dels paranys lingüístics, hi ha altres consideracions a l’informe que són les que realment han confirmat les nostres sospites sobre la salinització de l’aqüífer. La concessió de l’ACA es basa en les següents conclusions tècniques:
“1. No existeix cap risc potencial que les extraccions considerades pugin incrementar la salinitat en punts ubicats en posicions més allunyats de la línia de costa.
2. El volum d’aigua que es pugui extreure de l’excavació no suposa cap minva dels recursos disponibles en la zona immediatament més interna (cap a terra). S’ha de precisar que en el cas que el volum extret s’incrementés d’una manera progressiva, finalment s’acabaria bombejant aigua marina, amb la qual cosa s’interceptaria el flux local d’aquesta aigua cap a terra.”
Per a rebatre aquestes conclusions, li toca ara a GEPEC-EdC fer servir el terme “relatiu”. Quan es parla de fluxos de bombeig i extracció, cal tenir en compte també els fluxos d’infiltració i de recàrrega. No es pot parlar de fluxos en termes absoluts, doncs l’aqüífer no funciona simplement per vasos comunicants, sinó que té una hidrodinàmica pròpia que depèn del cabal de recàrrega, del cabal d’infiltració, del cabal d’extracció, i de la porositat de les capes, tant a la zona de mescla, com a la zona interior, com a la zona de descàrrega.
Una altra consideració que l’informe de l’ACA obvia és que la zona de mescla no és una capa fixa i invariable, sinó que fluctua en funció de les aportacions d’aigua dolça de l’aqüífer, trobant-se més lluny de la costa quant la recàrrega de l’aqüífer és baixa, que és la situació estival. Per tant, pot donar-se el cas que en els mesos més eixuts i en absència de pluges la zona de mescla avanci cap a l’interior, però de ben segur que quan la conca de l’aqüífer va plena la descàrrega es produeix a dins del mar i que és d’aigua ben dolça.
Conclusions de GEPEC-EdC:
Els anàlisis inicials de l’ACA confirmen que la salinitat en el moment de concedir l’autorització presentava uns nivells molt baixos (5%) i propers als nivells dels pous i mines que s’abasten del mateix aqüífer en aquella zona costanera
La concessió atorgada en cap cas pot ser constant al llarg de tot l’any, doncs l’extracció té lloc en un punt molt proper a la zona de mescla/descàrrega, la posició del qual varia en funció del règim pluviomètric i hídric
La presumpció de que l’extracció d’aigua en la zona de mescla condueix a un bombejament d’aigua marina que atura la intrusió de la mateixa és falsa, doncs dependrà dels fluxes d’entrada i sortida corresponents, i del cabal de l’aqüífer
Donat que els anàlisis recents de l’ACA apunten a que l’aigua extreta ja no té un 5% de salinitat, sinó un 75%, confirmarien que la zona de mescla s’ha enretirat cap a l’interior i que s’està salinitzant l’aqüífer Montroig-Baix Camp
La presumpció de que no existeix cap risc potencial d’afectacions per salinitat als punts interiors allunyats de la línia de costa es troba poc fonamentada, doncs l’afectació dependrà del volum extret de l’aqüífer (tant a la zona de la desembocadura, com al llarg de tot l’aqüífer) i de la recàrrega natural del mateix.
* Per veure l'informe de l'ACA premeu aquí
