La fuita de 20.000 litres de fuel que ha tingut lloc al rack de canonades que transporta aquest producte des del moll a les instal·lacions de Repsol justifica amb escreix el recurs de reposició que ha presentat GEPEC-EdC al Conseller, davant la permissivitat del Departament de Medi Ambient en l’atorgament d’autoritzacions ambientals a les indústries químiques del Camp.
L’adequació de les instal·lacions d’una indústria química de proporcions gegantines com REPSOL a llei 3/1998 d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental ha de seguir uns controls i inspeccions absolutament rigorosos, i ha de contemplar la substitució immediata d’aquells components i instal·lacions que presentin un risc més que raonable d’accident o avaria.L’accident que ha originat la fuita de fuel es deu al trencament d’una junta en una zona del rack molt propera al riu Francolí. Tot i existir una arqueta de contenció, el risc de que la fuita hagi contaminat el riu és molt elevat, ja que el volum de fuel vessat ha superat en diversos ordres de magnitud la capacitat de retenció de l’arqueta. El fet que s’hagi construït un dic de contenció de sorra per evitar que el vessament arribi al riu ja indica la magnitud de l’accident, i de les seves possibles repercussions al medi.
Recordem breument els accidents amb transcendència mediambiental de característiques similars que han tingut lloc al rack de canonades de REPSOL en les proximitats del riu Francolí:
DATA | ACCIDENT | EFECTES |
17/1/2002 | Abocament de gasoil al riu Francolí per una fuita al rack de REPSOL | Vessament d’entre 500 i 1000 litres |
28/4/2004 | Esquerda d’una canonada de REPSOL que provoca una fuita prop del riu Francolí | Trencament de canonada de gasoil pesant. Afectació de 300 metres de grava propera al riu. Contaminació del sòl i subsòl |
5/5/2005 | Abocament d’hidrocarbur al riu Francolí | REPSOL reconeguè que l’abocament va tenir origen al seu rack de canonades |
Es comprova, doncs, com a mitjana, una fuita anual al riu del rack de canonades, a més d’altres fuites i accidents que tenen lloc amb la mateixa periodicitat (o superior) a les pròpies instal·lacions i al moll de descàrrega de combustibles. Per tant, és absolutament imprescindible i ineludible, de cara a protegir els interessos públics i el conjunt de la ciutadania, que les Administracions competents duguin a terme un anàlisi de riscos rigorós, basat en inspeccions tècniques de TOTS aquells elements que es trobin obsolets o en un estat de conservació insuficient.
Amb aquest objectiu, GEPEC-EdC ha presentat al·legacions des de l’any 2005 a les autoritzacions ambientals (llei 3/1998) de REPSOL PETRÓLEO i REPSOL QUÍMICA, demanant que en les resolucions administratives es contemplin els següents punts (entre molts d’altres):
Que s’exigeixin les Millors Tècniques Disponibles tal com marca la llei 16/2002 i s’eliminin els elements i processos obsolets i més contaminants que encara ara estan funcionant a REPSOL
Que es faci el recanvi dels elements obsolets per vàlvules i accessoris de provada qualitat i baix nivell de fuites, per tal d’evitar l’escandalosa xifra de 608 tones/any d’emissions difuses de Compostos Orgànics Volàtils, només en fuites per mal estat de les instal·lacions
Que s’exigeixi un estudi hidrogeològic complet sobre l’estat del subsòl, que REPSOL no ha presentat malgrat l’exigència de la llei, i que no es doni cap Autorització fins poder conèixer i al·legar aquests estudis d’avaluació i delimitació de la possible contaminació del sòl i de les aigües subterrànies
Que el Departament de Medi Ambient faci un major estudi i control dels contaminants al complex petroquímic de REPSOL per contribuir a la millora mediambiental de la zona d’influència d’aquest complex, força malmesa pel conjunt d’emissions i contaminació que genera
Que el Departament de Medi Ambient faci un estudi d’impacte ambiental GLOBAL per al conjunt d’instal·lacions i establiments de REPSOL (inclosos els racks)
Cal recordar, i així queda reflectit en l’informe d’avaluació ambiental presentat per REPSOL en el tràmit administratiu (pàgina 10 de 210, apartat 1.2.3), que “l’establiment es troba dintre d’una àrea d’especial protecció d’aigües subterrànies, tal com especifica el Decret 329/1988, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors dels aqüífers subterranis o unitats hidrològiques, que afecta als municipis propers als aqüífers del Baix Francolí i del bloc del Gaià”
L’únic informe de REPSOL relatiu a la contaminació del subsòl, va tenir lloc l’any 1997 en relació a un fuita que va afectar la Mina de l’Esperança. Existeixen dos expedients, un de l’Agència Catalana de l’Aigua i una altre de l’Agència de Residus de Catalunya, tot i que només el de l’ARC ha estat verificat per l’entitat d’inspecció TÜV Rheinland. Curiosament, l’expedient de l’ACA (no verificat) substitueix un requeriment de la Junta de Sanejament (RJSD 1879/1995) que sí està verificat per l’entitat d’inspecció referida.
Ens preguntem si l’ACA investigarà la repercussió ambiental de la recent fuita de 20.000 litres de fuel dins del domini públic hidràulic del riu Francolí, i no farà servir els mateixos arguments que en l’expedient sobre les al·legacions dels veïns de la Mina de l’Esperança (AA 2005 000482, pàgina 2):
“l’empresa inicia estudis tècnics per la caracterització del subsòl de la refineria, degudament avaluats i coordinats des del Departament de Sancions de l’ACA”
“D’aquesta manera, es garanteix un control exhaustiu de la qualitat del medi, no essent procedent haver de tornat a sol·licitar estudis ja existents”
