L’espectacle està servit. Passin i vegin!
Si vols participar i implicar-te en l’esfera municipal, ho tens fàcil: O t’apuntes a una candidatura, i fas seguidisme i amén, o bé, fas el què fem uns quans beneits, intentant esgarrapar autodidàcticament en la dimensió desconeguda dels 25 anys (o més) d’ajuntaments plenament democràtics.
Ostres! Com funciona això de la participació pobletana? Galimaties difícil de resoldre. Si ets un il.luminat, membre del corpus polític amb interessos de partit o d’altra mena, tindràs tot un munt de tècnics i assessories que t’ajudaran en el camí, moltes vegades pagats amb diners de tots nosaltres, però si ets un pringat, un d’aquells que la Constitució espanyola defensa tan aferrissadament en allò dels drets individuals, hauràs de tragar molta pols. Impotència i frustració és el què, probablement, et trobaràs. Millor fora que fessis un sudoku, anessis a comprar als petits comerços que encara sobreviuen o et gastessis una bona farra. Tant tens, tant vals!Anem a pams. Cada 4 anys, eleccions municipals –i de tota mena–, i així pots estarrufar-te votant al cap de tribu. Aquí el tenim constituït per obra i gràcia de tots els pobletans. Renoi, que important em sento exercint el meu ampli dret a vot! Ja el tenim, doncs, legitimat per decidir per tots nosaltres. Pobres ignorants! Quina sort tenim que tu hi entenguis tant i que, de segur, cercaràs sempre l’interès general!
Si ets un bon xiquet aniràs a votar, i ja has fet tot el que s’espera de tu –Au, ves-te’n cap a casa que agafaràs fred!–. Amb això, signaràs un taló en blanc que l’autoritzarà a fer, no cal dir en representació teva, el què millor convingui –a veure qui és el/la guapo/a que intenta contribuir al full de ruta que en bona manera ja fa molt de temps que està tancat i ben tancat?–. Es clar, dins la legalitat i no com a Marbella, suposo, oi? Si no vas a votar ets gairebé un delinqüent, un be negre, però, en un món de llops, tant hi fa, segueixes sents un be. Captes? El suport constitucional legitima el guanyador només amb el tant per cent de la gent que vota, encara que l’abstenció sobrepassi el 50, 60 o 70%. –Ja se sap, hi ha gent que no li interessa la política i encara n’hi haurà més, tal i com van les coses!–. Sobretot, “amplio consenso”. La llei de l’embut. Són les regles del joc.
El món va bé –o això crec–, cada dia puc comprar més coses –a cop d’hipoteques-. Per què haig de voler canvis i experiments? S’ho estan carregant tot, però, què vols que hi faci?, com bé deia una regidora d’algun ajuntament. –A mi les coses em van prou bé. Això és l’únic que m’ha de preocupar. És el progrés!–.
Al·legacions? Què és això? Quin coneixement de la maquinària burocràtica i administrativa tenim tots plegats en aquesta societat tant democràtica? De nou, dir-te que som uns grans ignorats, sort tenim d’ell que pensa per tots nosaltres. El corró ja fa mesos que ha inflexibilitzat el projecte. Les cartes, quan convoquen participació pública, surten marcades i ja gairebé adjudicades. Primer que tot, ja es prou que t’arribi l’informació a temps. En festes majors i publicitat al respecte, així com en campanyes a les eleccions, tota despesa és poca. Pels processos “participatius” amb prou feina t’enteres. Si no ets lector compulsiu dels diaris oficials, ho tens clar! Però tu de què vas? Com és que no et passes 10 hores al dia mirant els D.O.P., els D.O.G., els B.O.E., etc...i amb els temps que et sobra te’n vas al tauló d’anuncis de l’ajuntament i, no cal dir, que t’has d’empassar tots els plens? Segur que això evitaria moltes bronques de parella i salvaríem molts matrimonis. Amb tot, després no t’oblidis de treballar i pagar els teus impostos com a bon contribuent.
Temps, nervis i molta passió per exercir el dret fabulós a participar en el projecte col.lectiu local des de l’activisme civil. Total, per a què?
Una megaurbanització per a Ardenya i Querol, el carrer Nou i els Muntanyans a Torredembarra, la Platja Llarga i Tamarit a Tarragona, etc... Un POUM, per exemple. Mil fulls de documentació elaborada en més de dos anys per a consultar de qualsevol manera en pocs dies, només en les dependències de l’ajuntament i en horari d’oficina –no cal dir que per aquestes tasques podem demanar excedències a quasi totes les professions, així com bé ho poden fer els funcionaris–. Posem per cas, un ajuntament, el d’Ardenya que es troba al nucli de la Riera de Gaià. Poca dignitat, em sento com un delinqüent –brot psicòtic, probablement–, males cares, pocs dies, inexistència de recolzament assessor. I el més fort de tot, aneu prenent nota, que d’això en començo a tenir pràctica, les al·legacions particulars, en la legalitat vigent, no són vinculants, molt habitualment, ni que estiguin inspirades seguint la filosofia de la mateixa memòria del POUM –ves quines pretensions!– es tomben d’una revolada. En ocasions, i només en aquests casos, com m’agradaria ser un gran grup de pressió, carregat d’interessos i calers perquè se m’escolti en un dels nostres ajuntaments plenament democràtics. De vegades, potser moltes vegades, els interessos particulars d’aquests grups sembla que tinguin major interès general que el propi interès general. Al cap i a la fi, saben com destil.lar legalitat a les seves ambicions.
Se m’oblidava, i ja vaig acabant, de fet, si que té una gran utilitat cabdal participar elaborant qualsevol tipus d’al.legació en els expedients municipals. Sempre queda molt bé grapar uns quants fulls d’aquests pesats al darrera de qualsevol projecte municipal per justificar la lloable tasca pedagògica i participativa que, sens dubte, caracteritza a determinats ajuntaments plenament democràtics.
Amb el temps, la cara de babau que se’t queda després de la teva gesta participativa, segur que sofrirà un positiva metamorfosi. Tot es guareix amb el temps. Com el cuc de seda després de fer el “capullo” per un temps. Apa doncs, sigueu bons xiquets i no us escalfeu gaire el cap, que el futbol i la seva gent ja tornen a ser al camp.
Xavier Sellarès Casas
Membre del GEPEC
